“Abolida la propietat privada de la veu, ja és possible juntar les galtes amb un altre per parlar plegats: Biel Mesquida s’acosta a Ricardo Reis, a Mercè Rodoreda, a Blai Bonet, a Joan Alcover –ja ho havia fet a Notes de temps i viceversa, on reescriu «La relíquia»–, a veus que no tenen rostre. És en aquest contacte on s’estableix una xarxa de significança rizomàtica, que permet una expressió coral, comuna, on s’esborra el subjecte individual i creix la poesia. Perquè, si la narració, fins i tot aquella que es pretén més èpica, és sempre la plasmació d’un punt de vista, en canvi la poesia destrueix el principi individuador. Sorgeix aleshores l’agitació, l’espant, la commoció de veure devastada la columna de la raó. Després d’aquest espant, però, arriba la dolça embriaguesa, l’oblit d’un mateix, l’aliança entre els humans: el cant. Shopenhauer i Nietzsche en deixen constància. La poesia de Biel Mesquida no és mai particular –per molt que ho sigui la vivència que la motiva–, sinó col·lectiva en el sentit que parla per a tothom i des de tothom, entremesclant veus, extingint-se i a la vegada creixent en aquestes veus els límits de les quals és impossible d’establir. «No sé si és amor que sents o amor que ments el que em dónes. M’ho dónes. Això em basta.» «My dear, all these things are life.» «Sóc aquí entotsolat amb el llenguatge.» «Escric damunt les fulles d’un arbre migpartit.» «The play is the thing»...”
Vull sentir-te llegidor meu / teves són les veus i el cant / Vull sentir-te llegidor meu /la teva gola és pur instant / d’un ser la cosa gustosa /el desig roent mon cos d’infant / Vull sentir-te llegidor meu /... |
“...aquí no hi ha verbositat, sinó una sèrie de coses a dir controlades per murs de contenció que n’impedeixen la metàstasi. Evita, així, que la poètica del desig es mengi el desig, gira a l’inrevés, un cop més, la carta per rellegir el seu missatge secret, les paraules estimades. I en Com passes d’ocell a l’aire apareix de manera molt creïble un home que sent, que s’accelera, que s’an134 Reduccions goixa, que estima, que té por i, sobretot, que vol. «Això desitj / entrar en un altre temps.» «Voldria aquí tot el deler.» «Vull referir la sal de la llengua…». «Vull sentir-te llegidor meu.» Voler és el verb que regeix totes les pàgines d’aquesta plaqueta que refusa el nom sever de llibre i que comprimeix els poemes, en comptes de desplegar-los, en un format sintètic, separant els versos amb rònegues barres. I el voler passa per damunt la teoria, la revolta i la desnormativització. Volença és vida, i aquesta volença es projecta cap al futur –llegiu «Desmorir (2000+47)»– i cap a aquests petits objectes que Biel Mesquida toca per donar-los ànima: el gabial, el safareig, el tronc supervivent, el rupit... «Les pedres treien ulls com els arbres / i tota cosa esdevenia batec.» No puc descreure aquest batec.”
Margalida Pons |
LES ESTRATÈGIES DEL RECORD
II -T'obriré nous forats En el combat de l'amor et faré mal / i t'obriré forats nous / allà per on no havies pensat mai / que podrien entrar dins el teu cos.
III - Els cossos ardorosos Renaixem algunes vegades a la vida / Ho escrius com ho sents / Saps que el coneixement d'aquest fet / no té articles científics que ho avalin / no diuen res del foc del plaer dels cossos ardorosos / el lloc exacte de mort i epifania
IV - Fer memòria Vull fer la vida lenta / perquè passin els dies sense témer-se'n / amb la serenitat de les estacions / que arriben justes en cada cicle / amb l'humus de la memòria / alimentant-les sense treva / Vull fer la vida lenta / perquè l'amor s'eixampli per tots els sentits / i no deixi lloc a cap mort quotidiana. |
V - La bellesa totasola Sap entrar en les paraules / en les juntes d'un vers / en el camí d'un so / en la guspira esperada / que ho pren tot
IX - Transfusió Invent camins que ni jo sé / refaig dreceres esbucades / recerc escletxes introbades / em perd i no em puc refer / afic tot l'íntim en el teler / el sexe no hi és mai endebades / voldria aquí tot el deler / on s'escriuran coses passades / per tota la còrpora terrer / de les paraules estimades
http://magpoesia.mallorcaweb.com |
